Centre de documentació històrica de La Garriga

Slide 3
Slide 2
Slide 1

baner-garriga-llac.jpg       baner-garriga-la-solfa.jpg

 

Estudis i treballs

En aquest apartat el Centre de Documentació Històrica de la Garriga pretén anar aglutinant treballs, estudis, articles, etc. en què, d'una manera o altra, hi aparegui la Garriga. Articles de les temàtiques més variades, informes d'intervencions arqueològiques, treballs d'estudis universitaris, etc.

Podreu cercar el contingut pel títol, per l'autor/a i mitjançant descriptors, de manera que us sigui més fàcil trobar-hi la informació.

Títol Autor Descripció
"Muyra, muyra lo traidor!". Violència a la Garriga del s. XVI Xavier Ciurans i Vinyeta

Article publicat a la revista "Lauro: revista del Museu de Granollers", núm. 28.

A la recerca de paisatges garriguencs desapareguts: el llac de la Garriga Arnau Garcia Molsosa i Jaume Oliver Bruy

Durant l’any 2016 s’ha dut a terme un estudi històric i arqueològic sobre l’evolució del paisatge d’un sector molt concret del terme de la Garriga. Aquest sector es troba al nord de la plana al·luvial del Congost a la Garriga. El motiu inicial de la recerca fou la localització, en la documentació escrita medieval, de referències a l’existència d’un llac, o estany, en aquell sector a partir del segle XIII. El llac era en ell mateix una primícia històrica, ja que no se n’havia fet mai una recerca específica. Més enllà d’això, la recerca tenia un gran interès per tal d’identificar els factors determinants de la transformació dels paisatges al llarg de la història en un espai on la urbanització contemporània (residencial, industrial i de serveis) ha esborrat els rastres més visibles de l’activitat agrícola tradicional.

Accedir a l'esdudi

Aproximación a la anomalía geotérmica de La Garriga - Samalús (Vallés - Penedés) M. Fernández i Enric Banda

Article publicat a la revista "Acta geológica hispánica", Vol. 23 Núm. 1.
Es tracta d'un estudi sobre les possibles causes que poden haver generat l'anomalia geotèrmica detectada a la zona de la Garriga-Samalús.

Can Mas - Vil·la romana Albert Bacaria Martrús i Anna de Lanuza Garriga

Memòria d'intervenció arqueològica.
Les excavacions de Gas Natural van evidenciar restes arqueològiques que motivaren l'excavació. Les restes daten d'època romana.
Can Mas s'havia ocupat en 3 moments històrics durant l'època romana: 1er)S.Ia.C:restes d'abocament de dolia,àmfores, ceràmica campaniana A i B. 2on)Evidencies de murs Id.C-IId.C i material ceràmic. 3er)VI-VIId.C evidències d'activitats humanes.
Es poden consultar planimetries i fotografies en aquest enllaç: http://calaix.gencat.cat/handle/10687/24257?

Can Terrers abans de can Terrers Ramon Turón Piquer

Ramon Turón, aficionat a l'arqueologia i especialment a la Prehistòria, fa un estudi de materials arqueològics trobats en superfície a l'entorn de la Vil·la romana de can Terrers.
S'ha demanat (gener 2016) al Museu d'Arqueologia de Catalunya que faci un inventari complet d'aquests materials, una vegada hagin estat lliurats a l'Administració. Després, l'Ajuntament de la Garriga en sol·licitarà la seva cessió, per tal de poder-los exposar i donar a conèixer a la població.

Casa Barbey Montserrat Salvador i Corros

Article publicat a la revista "Lauro: revista del Museu de Granollers", núm. 6.

Casa i hangar Esteve Fernández a la Garriga, 1933 Lluís Cuspinera i Font

Article publicat a la revista "Lauro: revista del Museu de Granollers", núm. 11.

Congost, un viatge cultural i històric Francesc Costa Oller

Treball sobre el pas del Congost al llarg del temps, el camí ral i els diversos passos per creuar-lo, així com el patrimoni que es pot trobar en aquest entorn. Utilitza fonts i textos antics per completar la documentació.

Control arqueològic a la masia de Can Terrers Albert Castellà Fabré

Memòria d'intervenció arqueològica.
Control arqueològic a la masia de Can Terrers, realitzat l'any 2007.

Control arqueològic al carrer Banys, carrer Rosselló, carrer Sancho Marraco, carrer Cast Oliver Carles Aguilar Gil i Jordi Chorén Tosar

Memòria d'intervenció arqueològica.
Control arqueològic al carrer Banys, carrer Rosselló, carrer Sancho Marraco, carrer Cast Oliver, realitzat l'any 2006.

Darreres intervencions a la vil·la romana de Can Terrés (La Garriga. Vallès Oriental) Judith Orri i Montse Tenas.

Article publicat a la revista "Lauro: revista del Museu de Granollers", núm. 1.

Delimitació BCIN vil·la romana de can Terrers Servei d'Arqueologia i Paleontologia

Plànol de delimitació del BCIN de la vil·la romana de can Terrers, realitzat l'any 2000 pel Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya.

El Balneario Blancafort de La Garriga Comissió de defensa del Patrimoni Arquitectònic

Informe publicat a "Cuadernos de arquitectura y urbanismo", núm. 128, sobre el Balneari Blancafort.

El camp d'aviació de Rosanes i els espais de memòria a l'alt Congost Cristian Domínguez Bolaños

Article publicat a la revista "Ebre 38: revista internacional de la Guerra Civil, 1936-1939", núm. 5.

El disseny de mobles: reflexions per a una professió Mónica Piera Miquel

Article publicat a la revista "Estudi del Moble", núm. 2.
Es tracta d'un extracte de la conferència que l'autora va fer durant la Setmana de la Fusta de l'any 2005.

El pont del ferrocarril de can Palau (la Garriga) Cinta Cantarell i Jordi Planas

Article publicat a la revista "Lauro: revista del Museu de Granollers", núm. 18.

El projecte museogràfic del refugi antiaeri de l'estació de la Garriga Laia Coma i Enric Costa

Article publicat a "Ebre 38: revista internacional de la Guerra Civil, 1936-1939", núm.: 3.

El refugi antiaeri de l'estació de la Garriga Francesc-Xavier Hernàndez Cardona

Article publicat a "Eines per a l'esquerra nacional", núm. 3 (La construcció d'espais de sobirania).

El riu Congost: ecologia i conservació d'un ecosistema "més estable" Jordi Ruiz

Ponència publicada a l'Anuari del Centre d'Estudis de Granollers.

El Teatre de la Natura: els modernistes a la Garriga Francesc Viñas i Faura

Article publicat a la revista "Lauro: revista del Museu de Granollers", núm. 13.

El termalisme i l'evolució dels nuclis urbans: el cas de la Garriga Juan José Molina Villar

Article publicat a la revista "Treballs de la Societat Catalana de Geografía", núm. 51.

Els aeròdroms del Vallès oriental durant la Guerra Civil David Gesalí i Alberto Reche

Ponència publicada a l'Anuari del Centre d'Estudis de Granollers.

Els camins ramaders del Vallès Oriental Ferran Miralles, Arnau Queralt i Pere Sala

Ponència publicada a l'Anuari del Centre d'Estudis de Granollers.

Els inicis del catalanisme a Granollers i al Vallès Oriental Jordi Planas

Ponència publicada a l'Anuari del Centre d'Estudis de Granollers.

Els refugis antiaeris al Vallès Oriental. La gestió cultural dels espais de la Guerra Civil Espanyola. Montserrat Xirau Pena

Treball final de carrera de la Llicenciatura d'Humanitats.

Els Suñol i la Garriga. Una petita història per reviure l'oblit Alfons Carner i Suñol

Aquest llibre intenta reviure la història de la Garriga, enllaçada amb la d’una família de la burgesia catalana que hi ha fet arrels. Els Suñol tenien una torre d'estiueig de propietat, a la Ronda del Carril. Aquesta és, en realitat, l’autèntica protagonista de tot plegat, una història on s’enllacen dos llinatges, el dels Suñol i el dels Carner.
El relat que hi trobareu comprèn un llarg període de temps –uns 140 anys– que abasta fins als nostres dies i que té com a rerefons esdeveniments succeïts en un entorn més ampli. I és que la petita història, viva i propera, explica millor els fets que “la gran”, “l’oficial”, generalment partidista i poc objectiva, tan allunyada de nosaltres. 
Es tracta d'una edició de l'autor, dedicada a amistats, parents o familiars de les noves generacions i gent de la Garriga en general, tot i que és interessant per a un públic ben ampli. 

El llibre parla des de dins d'un fenomen, el de l'estiueig burgès, que va canviar per sempre més el poble que havia arribat al segle XIX. La Garriga del segle XXI és el resultat del procés que va començar amb l'arribada a la Garriga, cada estiu, de famílies com la Suñol.

L'edició, molt curosa, ha comptat amb el disseny i maquetació de Judit Coma.

 

Estudi antropològic de les restes humanes de la galeria subterrània de l'església de Sant Esteve de la Doma Rocío Gómez Martínez, Arrago SL

Estudi antropològic de les restes humanes de la galeria subterrània de l'església de Sant Esteve de la Doma, en el context de la intervenció arqueològica realitzada l'any 2022, els resultats de la qual podeu veure aquí.

L'estudi s'ha realitzat l'any 2023, a càrrec de l'arqueòloga i antropòloga Rocío Gómez Martínez, per encàrrec de l'Ajuntament de la Garriga.

Estudi arqueoconstructiu de l'església de Sant Esteve de la Doma Ivan Salvadó Jambrina i Noelia Calduch Cobos

Estudi realitzat l'any 2016, per encàrrec de l'Ajuntament de la Garriga, en el marc del projecte de restauració i rehabilitació de les cobertes de l'església. S'ha realitzat un estudi arqueoconstructiu de les façanes objecte de restauració i de les fortificacions de la terrassa.

Exposició retrospectiva de l'obra d'Andreu Dameson

Fulletó i invitació de l'exposició de dibuixos i caricatures d'Andreu Dameson, amb motiu del centunenari de l'artista.

From foodscapes to concretescapes – through crisiscapes. The irrigation systems of la Garriga (Barcelona), 12th - 21st C. Arnau Garcia i Jaume Oliver

Pòster presentat al congrés "Crossing boundaries: the creation of foodscapes", l'any 2015, resultat d'un estudi dels autors sobre els sistemes de regadiu a la Garriga entre els segles XII i XXI.