Estudis i treballs

Article publicat a la revista "Lauro: revista del Museu de Granollers", núm. 28.

Durant l’any 2016 s’ha dut a terme un estudi històric i arqueològic sobre l’evolució del paisatge d’un sector molt concret del terme de la Garriga. Aquest sector es troba al nord de la plana al·luvial del Congost a la Garriga. El motiu inicial de la recerca fou la localització, en la documentació escrita medieval, de referències a l’existència d’un llac, o estany, en aquell sector a partir del segle XIII. El llac era en ell mateix una primícia històrica, ja que no se n’havia fet mai una recerca específica. Més enllà d’això, la recerca tenia un gran interès per tal d’identificar els factors determinants de la transformació dels paisatges al llarg de la història en un espai on la urbanització contemporània (residencial, industrial i de serveis) ha esborrat els rastres més visibles de l’activitat agrícola tradicional.

Accedir a l'esdudi

Article publicat a la revista "Acta geológica hispánica", Vol. 23 Núm. 1.
Es tracta d'un estudi sobre les possibles causes que poden haver generat l'anomalia geotèrmica detectada a la zona de la Garriga-Samalús.

Memòria d'intervenció arqueològica.
Les excavacions de Gas Natural van evidenciar restes arqueològiques que motivaren l'excavació. Les restes daten d'època romana.
Can Mas s'havia ocupat en 3 moments històrics durant l'època romana: 1er)S.Ia.C:restes d'abocament de dolia,àmfores, ceràmica campaniana A i B. 2on)Evidencies de murs Id.C-IId.C i material ceràmic. 3er)VI-VIId.C evidències d'activitats humanes.
Es poden consultar planimetries i fotografies en aquest enllaç: http://calaix.gencat.cat/handle/10687/24257?

Ramon Turón, aficionat a l'arqueologia i especialment a la Prehistòria, fa un estudi de materials arqueològics trobats en superfície a l'entorn de la Vil·la romana de can Terrers.
S'ha demanat (gener 2016) al Museu d'Arqueologia de Catalunya que faci un inventari complet d'aquests materials, una vegada hagin estat lliurats a l'Administració. Després, l'Ajuntament de la Garriga en sol·licitarà la seva cessió, per tal de poder-los exposar i donar a conèixer a la població.

Article publicat a la revista "Lauro: revista del Museu de Granollers", núm. 6.

Article publicat a la revista "Lauro: revista del Museu de Granollers", núm. 11.

Memòria d'intervenció arqueològica.
Control arqueològic a la masia de Can Terrers, realitzat l'any 2007.

Memòria d'intervenció arqueològica.
Control arqueològic al carrer Banys, carrer Rosselló, carrer Sancho Marraco, carrer Cast Oliver, realitzat l'any 2006.

Article publicat a la revista "Lauro: revista del Museu de Granollers", núm. 1.

Plànol de delimitació del BCIN de la vil·la romana de can Terrers, realitzat l'any 2000 pel Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya.

Informe publicat a "Cuadernos de arquitectura y urbanismo", núm. 128, sobre el Balneari Blancafort.

Article publicat a la revista "Ebre 38: revista internacional de la Guerra Civil, 1936-1939", núm. 5.

Article publicat a la revista "Estudi del Moble", núm. 2.
Es tracta d'un extracte de la conferència que l'autora va fer durant la Setmana de la Fusta de l'any 2005.

Article publicat a la revista "Lauro: revista del Museu de Granollers", núm. 18.

Article publicat a "Ebre 38: revista internacional de la Guerra Civil, 1936-1939", núm.: 3.

Article publicat a "Eines per a l'esquerra nacional", núm. 3 (La construcció d'espais de sobirania).

Ponència publicada a l'Anuari del Centre d'Estudis de Granollers.

Article publicat a la revista "Lauro: revista del Museu de Granollers", núm. 13.

Article publicat a la revista "Treballs de la Societat Catalana de Geografía", núm. 51.

Ponència publicada a l'Anuari del Centre d'Estudis de Granollers.

Ponència publicada a l'Anuari del Centre d'Estudis de Granollers.

Ponència publicada a l'Anuari del Centre d'Estudis de Granollers.

Treball final de carrera de la Llicenciatura d'Humanitats.

Aquest llibre intenta reviure la història de la Garriga, enllaçada amb la d’una família de la burgesia catalana que hi ha fet arrels. Els Suñol tenien una torre d'estiueig de propietat, a la Ronda del Carril. Aquesta és, en realitat, l’autèntica protagonista de tot plegat, una història on s’enllacen dos llinatges, el dels Suñol i el dels Carner.
El relat que hi trobareu comprèn un llarg període de temps –uns 140 anys– que abasta fins als nostres dies i que té com a rerefons esdeveniments succeïts en un entorn més ampli. I és que la petita història, viva i propera, explica millor els fets que “la gran”, “l’oficial”, generalment partidista i poc objectiva, tan allunyada de nosaltres. 
Es tracta d'una edició de l'autor, dedicada a amistats, parents o familiars de les noves generacions i gent de la Garriga en general, tot i que és interessant per a un públic ben ampli. 

El llibre parla des de dins d'un fenomen, el de l'estiueig burgès, que va canviar per sempre més el poble que havia arribat al segle XIX. La Garriga del segle XXI és el resultat del procés que va començar amb l'arribada a la Garriga, cada estiu, de famílies com la Suñol.

L'edició, molt curosa, ha comptat amb el disseny i maquetació de Judit Coma.

Fulletó i invitació de l'exposició de dibuixos i caricatures d'Andreu Dameson, amb motiu del centunenari de l'artista.

Informe de la intervenció arqueològica duta a terme amb motiu de les obres de
rehabilitació l’espai de la Ctra. Nova, entre la plaça Mossèn Jaume Oliveras i el carrer de La Doma, per part de SERVIÀ CANTÓ S.A. i que es troba dins la zona de protecció arqueològica del nucli històric de la Garriga.

Intervenció arqueològica realitzada al carrer Caselles, número 2 amb motiu dels treballs de col·locació dels serveis de Gas Natural en aquest tram del carrer.
Efectuada per l'empresa d'arqueologia Atics, S.L. i dirigida per Sergi Segura i Bueno.

Informe de la intervenció arqueològica realitzada amb motiu de les obres de millora del carrer dels Banys, el Figueral i Plaça de Sta. Isabel.

Informe de la realització d’una intervenció arqueològica preventiva i d’urgència, per tal d’evitar el deteriorament de les restes arqueològiques de dos enterraments situats al camí d’accés a la casa que hi ha just a la banda nord de l’església i del cementiri actual de la Garriga i més al sud, d'algunes lloses que podrien correspondre a una tercera sepultura.